Mad Men

Condividi!
Aquests són el que jo considero el xou-obra mestra de l'última 15 any ... o mai. Ok, mi sta piacendo moltissimo anche Boardwalk Empire, que és amb caràcter general, un cinema i amb les tàperes contres: per conjunts, tir, fotografia, excepcional repartiment i el guió respectable a la banda gran dels anys 30 (i té un símbol d'increïble, fotogràficament perfecte i això ja és una pel · lícula), ma Mad Men ...
Però pot ser un guió ben escrit?!
A més dels actors, ok, tots excel · lents, elegit amb un ull, i la bella pàtina que recrea de manera realista els anys del boom econòmic de la regió d'Amèrica, dal '50 al '70, la cosa che continua a stupirmi di più è la molteplicità di livelli che emerge da un testo del genere. A través de les paraules pensar i pesar Don, protagonista de la ficció, però també l'últim caràcter, vostè pot anar a través de tots els assumptes principals polítiques i econòmiques dels Estats Units en la segona meitat del segle XX, per fer front a dues guerres i el seu impacte en la societat, canvi en la bretxa entre les diverses generacions psicosocials i cada vegada més diversa, la condició de la dona, de les seves variacions, i també el que no ha canviat en. Es percep en profunditat la psicologia dels personatges, perquè per fi sembla saber realment, si compartir les dificultats i alhora incloure algunes dinàmiques fines del món del treball, representació, a la comprensió clara d'alguna utilitat en la jerarquia dels treballs publicitaris.
És sorprenent s curt, com el guió de Mad Men pot ser tan enciclopèdic d'una pista, multinivell i eficaç, de la qual sorgeix amb la sensació d'haver entès més: Nord-americans, relacions, dels homes i les dones, della nostra stessa società, que és clarament el producte i representa la conseqüència natural d'aquesta.
Vaig a estranyar les paraules dels protagonistes d'aquest drama, exactament com trobo a faltar les d'Epicur i la seva Carta sobre la felicitat: cal, perfecte, modulate come le note di un brano di classica riuscito, come quelle della poesia o di romanzo dal vero valore artistico. E ad ogni modo, è anche girato benissimo: pause, tempi, dettagli, piani…un lavoro di gruppo eccezionale, che non perde un colpo, ma che acquista invece valore e aggiunge sorpresa, di serie in serie fino alla fine della quinta.
C’è molta drammaturgia teatrale in Mad Men equanto vorrei essere Matthew Weiner!
email